Motivació:
La tardor és l'estació en que hom es recull a casa després de la voràgine de l'estiu. És l'estació també en que ja no hem d'ensenyar la panxa i per tant podem un altre cop deixar-nos portar per la gula. Aquells pobres adipòcits que hem castigat durant l'estiu per tenir un figura esvelta ara els podem tornar a mimar amb els menjars de la nova estació: moniatos, castanyes, codonys...i sobretot panellets!
Font:
mon pare
Dificultat:
sorprenentment fàcil
Ingredients:
1kg. d'ametlla pelada i ratllada
800gr. de sucre
3 o 4 ous
opcionals: codonyat i pinyons
Realització:
Posem l'ametlla i el sucre en un recipient gran i anem afegint un a un els ous mentre amb les mans anem barrejant els ingredients. L'objectiu és aconseguir una massa homogènia, lleugerament enganxifosa, amb la que es puguin fer els panellets amb les formes que vulguem sense que sens desfacin.
El truc està en la paciència. Al començament tindrem la sensació que aquesta barreja no coallarà mai, tindrem la tentació de posar una dotzena d'ous i ens donarà la impressió que hem posat en el mateix recipient sorra i blandiblu i que potser hagués valgut millor anar al super i comprar-los fets. Però poc a poc veure'm com si surt una massa homogènia!
Quan tinguem la massa a punt podem fer dos coses. Si seguim el consell dels entesos la deixarem reposar a la nevera tapada tota la nit. Si ens deixem dominar per la impaciència com ha estat el meu cas doncs ens posem a fer panellets.
Agafa bocins de la massa i dona-li la forma que vulguis.
Una de les opcions que queda més bona és fer panellets amb un trocet de codonyat al mig. Per fer-ho fem una capa quadrada de massa a sobre un plat i posem un tall llarg de codonyat al mig i després l'envoliquem i el tallem com si fos un braç de gitano.
Una altra opció és posar-hi pinyons. Perquè quedin enganxats usem clara d'ou a punt de neu.
Posem a escalfar el forn a 170º. Col·loquem un paper vegetal sobre la safata que posarem al forn i sobre hi posem el panellets. Els deixem 10 minuts, no més perquè si no podem córrer el risc de que quedin durs quan es refredin.
La meva dona va intentar pintar-ne uns quants amb la gemma d'un ou, abans de posar-los al forn, perquè quedessin com "els de les pastisseria" i el que semblaven era que tinguessin hepatitis. Però podeu provar a veure si teniu més sort.
Ingredients:
1kg. d'ametlla pelada i ratllada
800gr. de sucre
3 o 4 ous
opcionals: codonyat i pinyons
Realització:
Posem l'ametlla i el sucre en un recipient gran i anem afegint un a un els ous mentre amb les mans anem barrejant els ingredients. L'objectiu és aconseguir una massa homogènia, lleugerament enganxifosa, amb la que es puguin fer els panellets amb les formes que vulguem sense que sens desfacin.
El truc està en la paciència. Al començament tindrem la sensació que aquesta barreja no coallarà mai, tindrem la tentació de posar una dotzena d'ous i ens donarà la impressió que hem posat en el mateix recipient sorra i blandiblu i que potser hagués valgut millor anar al super i comprar-los fets. Però poc a poc veure'm com si surt una massa homogènia!
Quan tinguem la massa a punt podem fer dos coses. Si seguim el consell dels entesos la deixarem reposar a la nevera tapada tota la nit. Si ens deixem dominar per la impaciència com ha estat el meu cas doncs ens posem a fer panellets.
Agafa bocins de la massa i dona-li la forma que vulguis.
Una de les opcions que queda més bona és fer panellets amb un trocet de codonyat al mig. Per fer-ho fem una capa quadrada de massa a sobre un plat i posem un tall llarg de codonyat al mig i després l'envoliquem i el tallem com si fos un braç de gitano.
Una altra opció és posar-hi pinyons. Perquè quedin enganxats usem clara d'ou a punt de neu.
Posem a escalfar el forn a 170º. Col·loquem un paper vegetal sobre la safata que posarem al forn i sobre hi posem el panellets. Els deixem 10 minuts, no més perquè si no podem córrer el risc de que quedin durs quan es refredin.
La meva dona va intentar pintar-ne uns quants amb la gemma d'un ou, abans de posar-los al forn, perquè quedessin com "els de les pastisseria" i el que semblaven era que tinguessin hepatitis. Però podeu provar a veure si teniu més sort.
jajja està molt graciosa l'explicació!
ResponEliminaah! vull veure les fotos de les receptes!!! jejeje
Eso, eso, afoticos(que le darán color al blog)...pero de las tuyas no del Google Images!jeje
ResponElimina